Ja porto tres mesos a l'universitat, i aleshores ja puc dir que sóc un universitari més. Estic content de continuar amb els meus estudis tot i que per desgracia no són tots flors i violes. Jo que sóc bastant nerviós normalment, ara amb la feina del bloc, que això és tot molt nou per a mi i no se com m'ensortire, els textos per llegir a casa, l'entrega de treballs, el haver de quedar amb companys fora d'horari de classe per preparar més treballs, hem fa estar bastant liat.
Penso que a la nostra classe hi ha un bon ambient, tot i que com és normal on hi ha tanta gent, que es facin petits grups on es creen bons lligams d'amistat.
Amb els professors penso que també hi ha bona relació i qualsevol alumne quan ha anat a parlar amb algun professor, és molt probable que li hagi ajudat en tot el possible.
Com ja havia escoltat abans d'arribar, en aquesta universitat el tracte amb els professors és habitual i a la vegada familiar, no com en altres centres on hi han molts més alumnes per classe. Això és un aspecte per a mí molt positiu.
Les classes estan força bé, tot i que hi ha algunes que es fan una mica llargues per al meu gust. El fet de no haver un petit descans cada hora de classe fa que a vegades acabis una mica cansat. És probable que hem suceeixi això, perquè mai he fet sessions tant llargues de classe.
El seminari m'agrada perquè són classes amenes en molts moments i es més fàcil col·laborar pel fet de ser classes molt reduïdes d'alumnes.
A l'assignatura de gitic no vaig gàire bé i penso que m'haig d'espavilar molt, tot i que he millorat, no fa gàire temps que utilitzo habitualment l'ordinador i quan anava a l'escola mai l'havia fet servir.
Al principi estava una mica perdut a la universitat però mica en mica ens anem adaptant. Vaig fent totes les feines bonament com puc i no m'importa gàire haver de fer-les, però si hi ha una cosa que hem posa especialment malalt, aquesta és pensar en els exàmens. No he trobat la forma encara per a tranquil·litzarme i la veritat és ho passo molt malament.
El saber que és més important, el que hem preguntaran, si ho sabré contestar bé, l'estat de nervis i el que és més important de tot, que m´he he d'estudiar i com ho estudio, són coses que hem fan anar estressat.
Finalment, dir que espero seguir anant cada tarda a l'universitat amb ganes d'aprendre i amb il·lusió. D'aquesta manera i amb molt esforç, destijo i espero, que tots ens ensortirem.
Aquesta entrada al bloc l'he etiquetat a COED perquè com a part de tenir l'Imma a l'assignatura propiament dita, també és la tutora del meu seminari he decidit que aquí podria estar bé tot i que parlo una mica de tot en general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada