dimarts, 17 de novembre del 2009

LECTURA I NOTÍCIES EDUCATIVES


La setmana passada va ser una sessió de seminari d'allò més habitual, una persona va llegir i un grup va presentar notícies relacionades amb el món de l'educació en aquests últims dies.
La lectua la va fer el Sergi i va estar bastant be, encara que no va quedar molt clar si s'ho havia preparat o no. La velocitat, algunes pauses i alguna pronunciació és el que crec que haurà de millorar.
De les notícies educatives van destacar una que deia: Adiós a la mala letra. Parlava de que l'ús incorrecte dels ordinadors amenaça l'escriptura manuscrita i entre tots els alumnes vam fer un petit debat sobre aquest interessant tema.

Jo, personalment penso que els nens utilitzen en excès l'ordinador, i molts aduls tampoc fan un bon ús d'aquests aparells. Es passan moltes hores mortes davant de l'ordinador, escriuen incorrectament pel simple fet de fer les paraules més curtes, això i uns altres aspectes fa que mica en mica i a passos de gegant es vagi perdent l'escriptura tradicional. Encara que sigui molt trist, escriure és un art i anem directes cap a la seva extinció.

dilluns, 16 de novembre del 2009

COMENCEN LES RECITACIONS I ELS DEBATS


La setmana passada van iniciar-se les activitats de recitació individual i els debats entre grups. Cada setmana seran deu els alumnes que facin la seva recitació. Van haver poemes,llegendes,contes i fins i tot un acudit.I com era de preveure les actitivitats individuals de recitació van estar totes, en més o menys mesura, plenes de nervis.
És una situació gens fàcil per a qualsevol company, posar-se a fer una recitació davant de la mirada de l'Imma i els companys, al voltant de setanta. Sortir a l'escenari i ser el centre d'atenció durant una estona pot ser molt bonic però a quedat demostrat que en moltes ocasions, els nervis et poden jugar una mala passada.
El poema de la Marina per ser el primer de tots i perque estava be i un conte del Didier per l'expressivitat i pel fet d'enganxar a tothom van ser dos de les actuacions més sonades de la tarda. El fet de ser els primers també l'hem de destacar perque ha de ser difícil trencar el gel en aquest tipus d'activitats i situacions.
Encara que l'Imma va dir que els primers tindrien avantatge pel fet de ser els primers, jo penso que qualsevol alumne surti quan surti a fer la seva actuació probablement estigui igual de neguitós que els companys del primer dia. Jo, personalment hem considero també una persona nerviosa, encara que espero que el dia que a mi hem toqui recitar, els nervis hem respectin i poder fer una bona exposició oral, la qual agradi a tots els companys i la professora.
En el tema dels debats, penso que poden ser molt interessants pel fet d'aprendre a donar arguments sobre qualsevol tema per tal de convèncer a un altre. Per això, és imprescindible estar molt ben informat i documentat sobre el tema que es vol debatre. El fet de poder escollir un tema entre tots els participants, fa que els debatents es puguin documentar i buscar arguments molt forts i contundents per tal d'acabar el debat amb molta convicció. Tot i que els debatents estan en una situació davant de tota la classe, aquestes activitats penso que son més tranquil·les i amb un ambient més relaxat que les recitacions, i això és d'agraïr. El fet d'haver de jutjar els debats dels altres companys fa que haguis d'estar molt atent als debats i els companys hauràn de fer el mateix amb el debat dels altres companys. Cada grup haurà també de jutjar el seu propi debat, i aquí també farem un exercici de sinceritat.

Durant les properes setmanes aquestes seran les activitats a realitzar. Per una banda haurem de practicar molt el tema de les recitacions i els debats i per altra banda haurem de fer un exercici per escoltar i no distreu-re als diferents companys que realitzin les seves actuacions.
Hem de passar aquestes "males estones" per tal de millorar el nostre discurs davant de qualsevol públic, i aquestes son unes bones activitats per mica en mica acabar assolint els objectius.

dijous, 5 de novembre del 2009

ANÀLISI D'UN ANUNCI

Analitzant un anunci

És un anunci rodat a Pamplona. Aquest anunci va destinat per a gent de qualsevol edat i sexe, resident a la Comunitat Foral de Navarra o rodalies, encara que, tota persona que vulgui, sigui de l'indret que sigui, pot fer-se'n soci/a. L'objectiu d'aquest anunci és la captació de socis per al Club Atlètico Osasuna.
L'anunci s'inicia a l'estadi de futbol i després d'introduir-se a diferents indrets de la ciutat, aquest anunci finalitza on comença, és a dir, dins de l'estadi.
La seva durada és de vint segons, és un anunci molt dinàmic i amb moltes seqüències de plans. Aquests plans són generals perquè la gent de la ciutat es senti identificada.
Quan surt el camp, és de nit i juga molt amb la llum artificial de l'estadi El Sadar. A mida que avança l'anunci travessa per diferents espais típics de la ciutat com un camí verdós proper al riu Sadar, la Plaza del Castillo, una masia del Valle de Baztan i el Paseo de Sarasate. En tots aquests espais la llum artificial desapareix per complert, ja que, estan fetes les grabacions a plena llum del dia i és només amb aquesta claror amb que s'han rodat aquestes imatges.
Al principi i al final de l'anunci, és a dir, a l'estadi els colors que més hi destaquen són el vermell i el negre per cridar l'atenció de la gent, tot i que també apareix el verd de la gespa i la llum blanca dels focus del camp.
A mida que avança l'anunci surten colors opacs, sense gaire llum excepte quan apareix el color vermell. És l'únic color que resalta per sobre dels demés.
Durant l'anunci surten persones de totes les edats, dels dos sexes i molt diferents entre ells però a tots els uneix un mateix objecte, la pilota de futbol. Uns la toquen, uns altres se la passen, uns altres la veuen passar i l'últim fa un xut a porteria.
Jo entenc que el principal objectiu d'aquest anunci és cridar l'atenció de la gent per a que es facin socis del Club Atlètico Osasuna de Pamplona.


dilluns, 2 de novembre del 2009

SESSIONS DE FOTOGRAFIA


Ara mateix m'acaba de venir al cap!!!
Fa dues setmanes vam fer una classe de COED i els protagonistes vam ser els alumnes/fotografs. L'Imma ens va donar feina per a casa. Va ser una bona feina i divertida. Tothom vam portar la seva fotogràfia i cada fotògraf va explicar davant de tots els companys perque va escollir aquesta imatge per a descriure al seu company.
Van sortir parts del cos d'alguna persona, expressions d'una altres i per descriure a altres es van utilitzar objectes amb els quals ells es sentien molt identificats. Total, moltes fotografies amb les quals tothom vam gaudir.
Va ser una bona estona i crec que tots els companys es van divertir molt. No estaria malament tornar a fer sessions entretingudes i a les quals torni a haver un clima tan distés.
La aula si ho pensem fredament estava molt ben decorada!!!

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC


La setmana passada vam haver d'entregar un altre treball que l'Imma ens va encarregar fa unes setmanes, "Com parlar bé en públic".
Aquest llibre penso que ens pot anar bé en el moment en que nosaltres haguim de fer alguna conferència, parlar davant dels companys a classe, fer un debat,etc.
Crec que és un llibre molt complert i ens explica moltes coses que hariem de tenir presents alhora de parlar en públic. Preparació del guió, trucs per a estar més tranquil, com començar les exposicions i moltes coses més.
Aquesta mateixa setmana també ens van passar un video de la LLiga Universitària de Debats en el qual ens mostraba com es realitza un debat, els temps per a poder parlar de cada equip, el respecte per les intervencions de cada participant,etc. Això també ens pot ajudar en el moment en que ens toqui fer discurssos entre companys de classe.

En fi, tot són coses interessants que ens poden servir en un futur pròxim, ara bé, les hem de saber utilitzar!!

L'ELOGI DE LA FEBLESA

La setmana passada a la sessió de seminari de dimarts vam entregar el treball de l'Elogi de la feblesa i a part abans de lliurar-lo a la professora entre tots vam fer un debat sobre el llibre dirigit pel Guillem. En aquesta sessió tothom va poder parlar del que més li va agradar del llibre, de les coses que no es van entendre correctament i d'allò que consideravem essencial. Entre tots vam respondre les preguntes del treball i quan va acabar la classe, l'Imma es va quedar amb els treballs de tots nosaltres.
Aquesta mateixa setmana, el dijous vam tenir una classe d'audiovisual en la qual vam veure una conferència de l'Alexandre Jollien (protagonista principal de L'Elogi de la Feblesa). Els presents a la conferència li anaven fent preguntes sobre el llibre i ell amb l'ajuda d'un traductor de francés anava responent totes i cadascuna de les preguntes que li feien.
Em vaig quedar sorprés com un noi amb aquesta discapacitat és capaç de fer tot el que ha fet l'Alexandre Jollien. Això veritablement és un exemple de superació. La veritat és que el llibre és impressionant i demostra que una persona per molts entrebancs que es trobi a la seva vida, és capaç amb molta força de voluntat de superar tots aquests obstacles i aconseguir el que ell es proposi.
Ja m'ho podia imaginar però quan vaig veure qui era l'Alexandre Jollien al video hem vaig quedar parat de com aquest noi amb les dificultats que te per expressar-se i per caminar, pot haver aconseguit les coses que ha aconseguit.
És un exemple de superació molt gran i crec que aquest llibre seria bo que tothom el llegis una vegada a la vida.
Això demostra que amb molta força de voluntat, tothom podem aconseguir el que ens proposem en aquesta vida, de vegades molt difícil.

diumenge, 1 de novembre del 2009

LECTURA A SEMINARI

Bona tarda!!!
Aquesta setmana a la sessió de seminari m'ha tocat el torn de lectura. L'altre dia vaig llegir un conte de LLeó Tolstoi. Com que l'Imma va dir que podiem llegir qualsevol tipus de lectura i hem vaig adonar que la gent preferia llegir un fragment d'una novel·la o algun text més seriós, jo hem vaig decantar per un conte una mica més infantil i divertit.
Hem va agradar llegir davant dels meus companys de seminari i crec que ho vaig fer relativament bé. Quan vaig acabar de llegir va arribar el torn de que l'Imma i la resta de companys diguessin les coses de la lectura que es podrien millorar. La gent va dir que havia llegit bastant bé, nomès alguna pronunciació d'algun fonema que no estaba ben pronunciat. En aquest moment jo els repetia i la professora deia que els pronunciaba amb correció i aleshores el que haig de fer és fixar-me quan digui aquests fonemes per tal de pronunciar-los amb total correcció. I si no ho faig bé del tot, hem tocarà posar-me davant d'un mirall a casa meva i com si fos un lloro, hauré de tornar a dir aquestes paraules fins que arribi el moment en que les pronuncïi perfectament.
Això de llegir en veu alta cada dia un company diferent és una opció crec que molt encertada. El tema de la lectura m'agrada molt i crec que com a futurs educadors hem de llegir hem d'acabar llegint amb total correcció i aquestes sessions ens ajudaran molt a tots els companys.